
Volumen 33 - Número 2 - Abril-Junio 2025
Imagen multimodal en un caso de hamartoma astrocítico retiniano bilateral asociado al complejo de esclerosis tuberosa
RR. Portilla Blanco1, E. López Miralles2, NM. Gajate Paniagua1, A. Hernaiz Cereceda1, E. Merino García3
1Servicio de Oftalmología. Hospital Universitario de Burgos. Burgos.
2Servicio de Radiología. Hospital Universitario de Burgos. Burgos.
3Unidad de Enfermería. Hospital Universitario de Burgos. Burgos.
2Servicio de Radiología. Hospital Universitario de Burgos. Burgos.
3Unidad de Enfermería. Hospital Universitario de Burgos. Burgos.
CORRESPONDENCIA
Renzo Renato Portilla Blanco
E-mail: rrportilla@saludcastillayleon.es
E-mail: rrportilla@saludcastillayleon.es
RESUMEN
Introducción: El hamartoma astrocítico retiniano (HAR) es un tumor benigno, glial, vascularizado. Usualmente se presenta como una lesión congénita asintomática asociada al complejo de esclerosis tuberosa (CET).
Caso clínico: Varón de 11 años, asintomático, con angiofibromas faciales en la exploración clínica, las pruebas de imagen muestran un tuber cortical con nódulos subependimarios y un angiomiolipoma renal derecho. La imagen multimodal (IM) oftalmológica evidencia lesiones bilaterales multifocales compatibles con HAR, sin complicaciones.
Conclusiones: El estudio con IM facilita diagnóstico, clasificación y seguimiento del HAR. Es necesario un seguimiento y manejo multidisciplinario de pacientes con CET.
Caso clínico: Varón de 11 años, asintomático, con angiofibromas faciales en la exploración clínica, las pruebas de imagen muestran un tuber cortical con nódulos subependimarios y un angiomiolipoma renal derecho. La imagen multimodal (IM) oftalmológica evidencia lesiones bilaterales multifocales compatibles con HAR, sin complicaciones.
Conclusiones: El estudio con IM facilita diagnóstico, clasificación y seguimiento del HAR. Es necesario un seguimiento y manejo multidisciplinario de pacientes con CET.
RESUM
Introducció: L'hamartoma astrocític retinià (HAR) és un tumor benigne, glial, vascularitzat. Usualment es presenta com una lesió congènita asimptomàtica associada al complex d'esclerosi tuberosa (CET).
Cas clínic: Home d'11 anys, asimptomàtic, amb angiofibromes facials a l'exploració clínica, les proves d'imatge mostren un tuber cortical amb nòduls subependimaris i un angiomiolipoma renal dret. La imatge multimodal (IM) oftalmològica evidencia lesions bilaterals multifocals compatibles amb RAH, sense complicacions.
Conclusions: L'estudi amb IM facilita el diagnòstic, classificació i el seguiment del HAR. És necessari un seguiment i maneig multidisciplinari de pacients amb CET.
Cas clínic: Home d'11 anys, asimptomàtic, amb angiofibromes facials a l'exploració clínica, les proves d'imatge mostren un tuber cortical amb nòduls subependimaris i un angiomiolipoma renal dret. La imatge multimodal (IM) oftalmològica evidencia lesions bilaterals multifocals compatibles amb RAH, sense complicacions.
Conclusions: L'estudi amb IM facilita el diagnòstic, classificació i el seguiment del HAR. És necessari un seguiment i maneig multidisciplinari de pacients amb CET.
ABSTRACT
Introduction: Retinal astrocytic hamartoma (RAH) is a benign, vascularized glial tumor. It usually presents as an asymptomatic congenital lesion associated with tuberous sclerosis complex (TSC).
Clinical case: An 11-years-old male, asymptomatic, with facial angiofibromas on clinical examination, imaging tests showed a cortical tuber with subependymal nodules and a right renal angiomyolipoma. Ophthalmologic multimodal imaging (MI) showed bilateral multifocal lesions compatible with HAR, without complications.
Conclusions: MI facilitates diagnosis, classification, and follow-up of RAH. Multidisciplinary management and follow-up are needed in patients with TSC.
Clinical case: An 11-years-old male, asymptomatic, with facial angiofibromas on clinical examination, imaging tests showed a cortical tuber with subependymal nodules and a right renal angiomyolipoma. Ophthalmologic multimodal imaging (MI) showed bilateral multifocal lesions compatible with HAR, without complications.
Conclusions: MI facilitates diagnosis, classification, and follow-up of RAH. Multidisciplinary management and follow-up are needed in patients with TSC.