Volumen 34 - Número 2 - Abril-Junio 2026
Glaucoma facolítico probable sobre glaucoma neovascular avanzado: a propósito de un caso
N. Ruiz Sànchez, N. Najjari Jamal, I. Méndez Marín, L. Rull Reverter, N. Escoda Brull, B. Corrales Llagostera
Servicio de Oftalmología. Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Reus. Tarragona.
Annals d’Oftalmologia 2026;34(2):63-66
doi: 10.18176/annalsoftal.0047
Annals d’Oftalmologia 2026;34(2):63-66
doi: 10.18176/annalsoftal.0047
CORRESPONDENCIA
Nerea Ruiz Sànchez
E-mail: nerea.rs.97@gmail.com
E-mail: nerea.rs.97@gmail.com
RESUMEN
Introducción: El glaucoma facolítico es una causa infrecuente de hipertensión ocular secundaria asociada a catarata hipermadura.
Caso clínico: Se describió el caso de un varón de 81 años con glaucoma neovascular avanzado en el ojo derecho, sin percepción luminosa y presión intraocular persistentemente elevada pese al tratamiento médico máximo y a la ciclofotocoagulación transescleral. Seis meses después se observaron depósito endotelial y material proteináceo compatible con proteínas del cristalino en la cámara anterior, con ocupación angular por material fáquico en la OCT de segmento anterior.
Conclusiones: En ojos con glaucoma terminal y catarata blanca, estos hallazgos deben hacer sospechar un componente facolítico añadido.
Caso clínico: Se describió el caso de un varón de 81 años con glaucoma neovascular avanzado en el ojo derecho, sin percepción luminosa y presión intraocular persistentemente elevada pese al tratamiento médico máximo y a la ciclofotocoagulación transescleral. Seis meses después se observaron depósito endotelial y material proteináceo compatible con proteínas del cristalino en la cámara anterior, con ocupación angular por material fáquico en la OCT de segmento anterior.
Conclusiones: En ojos con glaucoma terminal y catarata blanca, estos hallazgos deben hacer sospechar un componente facolítico añadido.
RESUM
Introducció: El glaucoma facolític és una causa infreqüent d’hipertensió ocular secundària associada a cataracta hipermadura.
Cas clínic: Es va descriure el cas d’un home de 81 anys amb glaucoma neovascular avançat a l’ull dret, sense percepció lluminosa i pressió intraocular persistentment elevada malgrat el tractament mèdic màxim i la ciclofotocoagulació transescleral. Sis mesos després es van observar dipòsit endotelial i material proteinaci compatible amb proteïnes del cristal·lí a la cambra anterior, amb ocupació angular per material fàquic a l’OCT de segment anterior.
Conclusions: En ulls amb glaucoma terminal i cataracta blanca, aquestes troballes han de fer sospitar un component facolític afegit.
Cas clínic: Es va descriure el cas d’un home de 81 anys amb glaucoma neovascular avançat a l’ull dret, sense percepció lluminosa i pressió intraocular persistentment elevada malgrat el tractament mèdic màxim i la ciclofotocoagulació transescleral. Sis mesos després es van observar dipòsit endotelial i material proteinaci compatible amb proteïnes del cristal·lí a la cambra anterior, amb ocupació angular per material fàquic a l’OCT de segment anterior.
Conclusions: En ulls amb glaucoma terminal i cataracta blanca, aquestes troballes han de fer sospitar un component facolític afegit.
ABSTRACT
Introduction: Phacolytic glaucoma is an uncommon cause of secondary ocular hypertension associated with a hypermature cataract.
Clinical case: An 81-year-old man with advanced neovascular glaucoma in the right eye, no light perception, and persistently elevated intraocular pressure despite maximal medical therapy and transscleral cyclophotocoagulation was described. Six months later, endothelial deposits and proteinaceous material consistent with lens proteins were observed in the anterior chamber, with angle occupation by phakic material on anterior segment OCT.
Conclusions: In eyes with terminal glaucoma and white cataract, these findings should raise suspicion of an additional phacolytic component.
Clinical case: An 81-year-old man with advanced neovascular glaucoma in the right eye, no light perception, and persistently elevated intraocular pressure despite maximal medical therapy and transscleral cyclophotocoagulation was described. Six months later, endothelial deposits and proteinaceous material consistent with lens proteins were observed in the anterior chamber, with angle occupation by phakic material on anterior segment OCT.
Conclusions: In eyes with terminal glaucoma and white cataract, these findings should raise suspicion of an additional phacolytic component.
