ANNALS D'OFTALMOLOGIA
DL. (v. electrónica):
B-16965-2010
ISSN (v. electrónica):
2013-8415
4 números/año
INSCRÍBETE A LA NEWSLETTER
Volumen 34 - Número 1 - Enero - Marzo 2026
Impacto del entorno en las alucinaciones del Síndrome de Charles Bonnet: descripción de una serie de casos
A. Arnaiz-Camacho, Y. Bertolani, H. Brosa Morros, J. Fernández-Engroba, S. García-Hidalgo,
T. Pablos-Jiménez, A. Pairó-Salvador, MA. Zapata
T. Pablos-Jiménez, A. Pairó-Salvador, MA. Zapata
Departamento de Oftalmología. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona.
Annals d’Oftalmologia 2026;34(1):3-8
doi: 10.18176/annalsoftal.0038
Annals d’Oftalmologia 2026;34(1):3-8
doi: 10.18176/annalsoftal.0038
CORRESPONDENCIA
Albert Arnaiz-Camacho
E-mail: albert.arnaiz@vallhebron.cat
E-mail: albert.arnaiz@vallhebron.cat
RESUMEN
Objetivo: Este trabajo pretende señalar cómo el ambiente geográfico y las semejanzas culturales pueden condicionar la naturaleza de las alucinaciones visuales asociadas al síndrome de Charles Bonnet.
Material y método: Estudio observacional retrospectivo de una serie de casos de síndrome de Charles Bonett cuyas alucinaciones visuales presentan características similares y revisión de la literatura.
Resultados: Se describe una serie de nueve mujeres diagnosticadas de este síndrome. La mejor agudeza visual media fue de 0,07 en cada ojo y la patología ocular más frecuente fue la degeneración macular asociada a la edad. Todas las pacientes presentaron alucinaciones visuales en el transcurso de su enfermedad, mostrando algunas diferencias respecto a la presentación y duración. El contenido de las alucinaciones incluía generalmente elementos naturales y personas, existiendo una alucinación concreta prácticamente idéntica en tres de las pacientes. La similitud en la procedencia geográfica y la demografía de estos casos podrían señalar una posible influencia sobre este contenido.
Conclusiones: Este estudio señala la posible relación entre la cultura y el origen geográfico, así como el estilo de vida de las personas con síndrome de Charles Bonett y la naturaleza del contenido de las alucinaciones visuales.
Material y método: Estudio observacional retrospectivo de una serie de casos de síndrome de Charles Bonett cuyas alucinaciones visuales presentan características similares y revisión de la literatura.
Resultados: Se describe una serie de nueve mujeres diagnosticadas de este síndrome. La mejor agudeza visual media fue de 0,07 en cada ojo y la patología ocular más frecuente fue la degeneración macular asociada a la edad. Todas las pacientes presentaron alucinaciones visuales en el transcurso de su enfermedad, mostrando algunas diferencias respecto a la presentación y duración. El contenido de las alucinaciones incluía generalmente elementos naturales y personas, existiendo una alucinación concreta prácticamente idéntica en tres de las pacientes. La similitud en la procedencia geográfica y la demografía de estos casos podrían señalar una posible influencia sobre este contenido.
Conclusiones: Este estudio señala la posible relación entre la cultura y el origen geográfico, así como el estilo de vida de las personas con síndrome de Charles Bonett y la naturaleza del contenido de las alucinaciones visuales.
RESUM
Objectiu: Aquest estudi pretén assenyalar com l'ambient geogràfic i les semblances culturals poden condicionar la naturalesa de les al·lucinacions visuals associades a la síndrome de Charles Bonnet.
Material i mètode: Estudi observacional retrospectiu d'una sèrie de casos de síndrome de Charles Bonett les al·lucinacions visuals dels quals presenten característiques similars i revisió de la literatura.
Resultats: Es descriuen una sèrie de nou pacients diagnosticats d'aquesta síndrome. La millor agudesa visual mitjana va ser de 0,07 a cada ull i la patologia ocular més freqüent va ser la degeneració macular associada a l'edat. Tots els pacients van presentar al·lucinacions visuals en el transcurs de la seva malaltia, mostrant algunes diferències respecte a la presentació i la durada. El contingut de les al·lucinacions va incloure generalment elements naturals i persones, existint una al·lucinació concreta pràcticament idèntica a tres dels pacients. La similitud en la procedència geogràfica i la demografia d'aquests casos podrien assenyalar una possible influència sobre aquest contingut.
Conclusions: Aquest estudi assenyala la possible relació entre la cultura i lorigen geogràfic, així com lestil de vida de les persones amb síndrome de Charles Bonett i la naturalesa del contingut de les al·lucinacions visuals.
Material i mètode: Estudi observacional retrospectiu d'una sèrie de casos de síndrome de Charles Bonett les al·lucinacions visuals dels quals presenten característiques similars i revisió de la literatura.
Resultats: Es descriuen una sèrie de nou pacients diagnosticats d'aquesta síndrome. La millor agudesa visual mitjana va ser de 0,07 a cada ull i la patologia ocular més freqüent va ser la degeneració macular associada a l'edat. Tots els pacients van presentar al·lucinacions visuals en el transcurs de la seva malaltia, mostrant algunes diferències respecte a la presentació i la durada. El contingut de les al·lucinacions va incloure generalment elements naturals i persones, existint una al·lucinació concreta pràcticament idèntica a tres dels pacients. La similitud en la procedència geogràfica i la demografia d'aquests casos podrien assenyalar una possible influència sobre aquest contingut.
Conclusions: Aquest estudi assenyala la possible relació entre la cultura i lorigen geogràfic, així com lestil de vida de les persones amb síndrome de Charles Bonett i la naturalesa del contingut de les al·lucinacions visuals.
ABSTRACT
Objective: This work aims to point out how the geographical environment and cultural similarities can condition the nature of visual hallucinations associated with Charles Bonnet syndrome.
Material and method: Retrospective observational study of a series of cases of Charles Bonett syndrome whose visual hallucinations present similar characteristics and review of the literature.
Results: A series of nine patients diagnosed with this syndrome is described. The best mean visual acuity was 0.07 in each eye and the most frequent ocular pathology was age-related macular degeneration. All patients presented visual hallucinations during the course of their disease, showing some differences regarding the presentation and duration. The content of the hallucinations generally included natural elements and people, with a specific hallucination practically identical in three of the patients. The similarity in the geographical origin and demographics of these cases could indicate a
possible influence on this content.
Conclusion: This study highlights the possible relationship between culture and geographic origin, as well as the lifestyle of individuals with Charles Bonett syndrome and the nature of the content of visual hallucinations.
Material and method: Retrospective observational study of a series of cases of Charles Bonett syndrome whose visual hallucinations present similar characteristics and review of the literature.
Results: A series of nine patients diagnosed with this syndrome is described. The best mean visual acuity was 0.07 in each eye and the most frequent ocular pathology was age-related macular degeneration. All patients presented visual hallucinations during the course of their disease, showing some differences regarding the presentation and duration. The content of the hallucinations generally included natural elements and people, with a specific hallucination practically identical in three of the patients. The similarity in the geographical origin and demographics of these cases could indicate a
possible influence on this content.
Conclusion: This study highlights the possible relationship between culture and geographic origin, as well as the lifestyle of individuals with Charles Bonett syndrome and the nature of the content of visual hallucinations.