A. Arnaiz Camacho, J. Rigo Quera, T. Pablos Jiménez, S. García Hidalgo, A. Pairó Salvador, L. Sánchez Vela

Servicio de Oftalmología. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona.

Albert Arnaiz Camacho
E-mail: albert.arnaiz@vallhebron.cat

Introducción: La cirugía de la catarata mediante ondas de choque genera inevitablemente una dispersión celular variable en la cámara anterior que se suma a la celularidad inflamatoria reactiva. En determinadas ocasiones puede observarse una celularidad anormalmente aumentada en el postoperatorio.
Este hecho podría atribuirse a la existencia de una catarata dura con facoemulsificación intensa, persistencia de fragmento cristaliniano, sangrado por hipotonía, manipulación iridiana, lente intraocular en sulcus, endoftalmitis hiperaguda o síndrome tóxico precoz, entre otras entidades.
Caso clínico: Se describe el caso de una paciente de 69 años que fue intervenida de cirugía de catarata del ojo izquierdo con implantación de LIO intraocular en saco, con buena midriasis y que no presentó ninguna complicación a nivel intraoperatorio.
En el control posterior a las 24h presentó un aumento de celularidad en cámara anterior con predominio de células pigmentadas y abundante depósito de pigmento endotelial y en la superficie de la LIO. A la semana se evidenció una transiluminación sectorial en un eje oblicuo.
Al mes de evolución se practicó una biomicroscopía ultrasónica que evidenció un pseudo-bloqueo pupilar inverso. Se diagnosticó de síndrome de dispersión pigmentaria y se indicó una iridotomía con láser YAG.
Conclusión: El síndrome de dispersión pigmentaria clásico suele diagnosticarse en varones miopes entre 30 y 50 años de edad que presentan visión borrosa en relación con la actividad física. Sin embargo, existen formas atípicas que pueden darse incluso en pseudofáquicos y que están en relación con la reconformación de las estructuras internas oculares al someter al ojo a cambios de volumen y presión.

Introducció: La cirurgia de la cataracta mitjançant ones de xoc genera inevitablement una dispersió cel·lular variable a la cambra anterior que se suma a la cel·lularitat inflamatòria reactiva. En determinades ocasions es pot observar una cel·lularitat anormalment augmentada al postoperatori.
Aquest fet podria atribuir-se a l'existència d'una cataracta dura amb facoemulsificació intensa, persistència de fragment cristal·linià, sagnat per hipotonia, manipulació iridiana, lent intraocular a sulcus, endoftalmitis hiperaguda o síndrome tòxica precoç, entre altres entitats.
Cas clínic: Es descriu el cas duna pacient de 69 anys que va ser intervinguda de cirurgia de cataracta de l’ull esquerre amb implantació de LIO intraocular en sac, amb bona midriasi i que no va presentar cap complicació a nivell intraoperatori.
Al control posterior a les 24h va presentar un augment de cel·lularitat en cambra anterior amb predomini de cèl·lules pigmentades i abundant dipòsit de pigment endotelial i a la superfície de la LIO. A la setmana es va evidenciar una transil·luminació sectorial en un eix oblic.
Al mes d'evolució es va practicar una biomicroscòpia ultrasònica que va evidenciar un pseudobloqueig pupil·lar invers. Es va diagnosticar de síndrome de dispersió pigmentària i es va indicar una iridotomia amb làser YAG.
Conclusió: La síndrome de dispersió pigmentària clàssica sol diagnosticar-se en homes miops entre 30 i 50 anys que presenten visió borrosa en relació amb l'activitat física. No obstant això, hi ha formes atípiques que es poden donar fins i tot en pseudofàquics i que estan en relació amb la reconformació de les estructures internes oculars en sotmetre a l'ull canvis de volum i pressió.

Introduction: Cataract surgery using ultrasonic energy inevitably generates variable cellular dispersion in the anterior chamber that adds to reactive inflammatory cellularity. On certain occasions, abnormally increased cellularity can be observed in the postoperative period.
Clinical case: We describe the case of a 69-year-old woman who underwent cataract surgery in the left eye with implantation of an intraocular lens in the capsular bag, with good mydriasis and who did not present any intraoperative complications.
In the control after 24 hours, she presented an increase in cellularity in the anterior chamber with a predominance of pigmented cells and abundant deposit of endothelial pigment and on the surface of the lens. After a week, a sectoral transillumination on an oblique axis was observed.
One month later she showed a reverse pupil pseudo-blockage. She was diagnosed with pigment dispersion syndrome and a laser iridotomy was performed.
Conclusion: Classic pigment dispersion syndrome is usually diagnosed in myopic men between 30 and 50 years of age who present blurred vision in relation to physical activity. However, there are atypical forms that can occur even in pseudophakic eyes and that are related to the reconformation of the internal ocular structures due to changes in volume and pressure.