Introducción: La escleromalacia es el adelgazamiento escleral que puede ocurrir por diferentes causas, entre ellas la radiación. Se ha descrito una incidencia de 1% observada a largo plazo en pacientes tratados con braquiterapia epiescleral. Puede tener una grave complicación asociada como es la perforación escleral. El parche de injerto escleral es una de las opciones terapéuticas que más se ha usado, aunque no es el gold estándar.
Caso clínico: Mujer de 60 años, con antecedente de melanoma uveal de cuerpo ciliar, que presentó escleromalacia secundaria a tratamiento con braquiterapia en placas tratada mediante un injerto escleral.
Discusión: El adelgazamiento escleral es una complicación descrita tras el uso de braquiterapia en placas en melanomas de cuerpo ciliar. Esto puede ser debido a diferentes causas, entre las que destacan el daño directo de la radiación. La mayoría no requieren tratamiento, aunque se debe valorar individualmente cada caso y una de sus indicaciones es en el riesgo de perforación escleral, en los que se puede plantear varias opciones de tratamiento para cubrir la esclerótica adelgazada con diferentes materiales, donde clásicamente el injerto de parche escleral ha tenido un papel importante.
Conclusiones: El manejo de la escleromalacia secundaria supone un reto para el especialista en Oftalmología. El parche escleral con recubrimiento conjuntival supone una alternativa a la técnica clásica aportando buen soporte, mayor durabilidad con resultado estético bastante aceptable. Se están describiendo avances en el abordaje y tratamiento de la escleromalacia secundaria a tumor uveal. Pese a esto, se requiere de una atención cuidadosa y un seguimiento a largo plazo, con el fin de detectar y tratar precozmente las complicaciones y mejorar los resultados visuales y la calidad de vida.

Introducció: L'escleromalàcia és l'aprimament escleral que pot ocórrer per diferents causes, entre elles la radiació. S'ha descrit una incidència de l'1% observada a llarg termini en pacients tractats amb braquiteràpia epiescleral. Pot tenir una complicació greu associada, com és la perforació escleral. El pegat de empelt escleral és una de les opcions terapèutiques que més s'ha utilitzat, tot i que no és el "gold standard".
Cas clínic: Dona de 60 anys, amb antecedent de melanoma uveal de cos ciliar, que va presentar escleromalàcia secundària a tractament amb braquiteràpia en plaques tractada mitjançant un empelt escleral.
Discussió: L'aprimament escleral és una complicació descrita després de l'ús de braquiteràpia en plaques en melanomes de cos ciliar. Això pot ser degut a diferents causes, entre les quals destaca el dany directe de la radiació. La majoria no requereixen tractament, tot i que cal valorar individualment cada cas i una de les seves indicacions és en el risc de perforació escleral, en què es poden plantejar diverses opcions de tractament per cobrir l'escleròtica aprimada amb diferents materials, on clàssicament l'empelt de pegat escleral ha tingut un paper important.
Conclusions: El maneig de l'escleromalàcia secundària suposa un repte per al especialista en Oftalmologia. El pegat escleral amb recobriment conjuntival suposa una alternativa a la tècnica clàssica aportant bon suport, major durabilitat amb un resultat estètic força acceptable. S'estan descrivint avenços en l'enfocament i tractament de l'escleromalàcia secundària a tumor uveal. Malgrat això, es requereix una atenció acurada i un seguiment a llarg termini, amb l'objectiu de detectar i tractar precoçment les complicacions i millorar els resultats visuals i la qualitat de vida.

Introduction: Scleromalacia is scleral thinning that can occur due to different causes, including radiation. A long-term incidence of 1% has been reported in patients treated with episcleral brachytherapy. It can have a serious associated complication such as scleral perforation. The scleral graft patch is one of the most used therapeutic options, although it is not the gold standard.
Clinical case: A 60-year-old woman with a history of uveal melanoma of the ciliary body presented with scleromalacia secondary to treatment with plaque brachytherapy, which was treated with a scleral graft.
Discussion: Scleral thinning is a complication described after the use of plaque brachytherapy in ciliary body melanomas. This may be due to different causes, among which direct radiation damage stands out. Most of them do not require treatment, although each case should be assessed individually and one of its indications is in the risk of scleral perforation, in which several treatment options can be considered to cover the thinned sclera with different materials, where classically the scleral patch graft has played an important role.
Conclusions: The management of secondary scleromalacia poses a challenge for the ophthalmologist specialist. The conjunctival coated scleral patch provides an alternative to the classic technique, offering good support, greater durability, and a fairly acceptable aesthetic result. Advances in the approach and treatment of secondary scleromalacia due to uveal tumor are being described. However, careful attention and long-term follow-up are required to detect and treat complications early and improve visual outcomes and quality of life.