
Volumen 31 - Número 4 - Octubre - Diciembre 2023
Predicción y progresión de retinopatía diabética
P. Romero Aroca1,2,3, M. Baget Bernaldiz1,2,3, A. Valls2,3, E. García-Curto2,3, J. Pascual Fontanilles2,3, R. Sagarra Alamo3,4
1Servicio de Oftalmología. Hospital Universitario Sant Joan de Reus. Reus. Tarragona.
2Universitat Rovira i Virgili. Reus. Tarragona.
3Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili (IISPV). Reus. Tarragona.
4Área de Salud Reus-Priorat. Reus. Tarragona.
2Universitat Rovira i Virgili. Reus. Tarragona.
3Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili (IISPV). Reus. Tarragona.
4Área de Salud Reus-Priorat. Reus. Tarragona.
CORRESPONDENCIA
Pere Romero-Aroca
E-mail: romeropere@gmail.com
E-mail: romeropere@gmail.com
RESUMEN
La retinopatía diabética (RD) es la primera causa de ceguera entre adultos jóvenes en edad laboral, lo que tiene gran impacto sobre la sociedad. La forma de prevenirla es el control anual del fondo de ojo mediante retinografías. Debido a la elevada prevalencia de diabetes mellitus (DM) en la población, que es de un 10% en España, el control anual es muy difícil de conseguir, por ello, distintas sociedades científicas proponen el control bienal para los pacientes con buen control de la DM, pero sin definir concretamente qué quiere decir buen control.
Para definir qué grupos de pacientes pueden desarrollar RD, diferentes grupos de estudio han desarrollado algoritmos de predicción de RD o de su evolución a formas más graves. En este capítulo, describimos el estado actual de los distintos sistemas que ya están en uso a nivel clínico, tanto de predicción de RD como de avance de esta a formas graves.
Para definir qué grupos de pacientes pueden desarrollar RD, diferentes grupos de estudio han desarrollado algoritmos de predicción de RD o de su evolución a formas más graves. En este capítulo, describimos el estado actual de los distintos sistemas que ya están en uso a nivel clínico, tanto de predicción de RD como de avance de esta a formas graves.
RESUM
La retinopatia diabètica (RD) és la primera causa de ceguesa entre adults joves en edat laboral, cosa que té gran impacte sobre la societat. La manera de prevenir-ho és el control anual del fons d’ull mitjançant reniografies. A causa de la prevalença elevada de diabetis mellitus a la població que és d’un 10% a Espanya, el control anual és molt difícil d’aconseguir, per això diferents societats científiques proposen el control biennal per als pacients amb bon control de la DM, però sense definir concretament què vol dir bon control.
Per definir quins grups de pacients poden desenvolupar RD diferents grups d’estudi han desenvolupat algorismes de predicció de RD o de la seva evolució a formes més greus. En aquest capítol descrivim l’estat actual dels diferents sistemes que ja estan en ús a nivell clínic, tant de predicció de RD o d’avenç d’aquesta a formes greus.
Per definir quins grups de pacients poden desenvolupar RD diferents grups d’estudi han desenvolupat algorismes de predicció de RD o de la seva evolució a formes més greus. En aquest capítol descrivim l’estat actual dels diferents sistemes que ja estan en ús a nivell clínic, tant de predicció de RD o d’avenç d’aquesta a formes greus.
ABSTRACT
Diabetic retinopathy (DR) is the leading cause of blindness among young adults of working age, which has a great impact on society. The way to prevent it is the annual control of the fundus by means of retinogradias. Due to the high prevalence of diabetes mellitus in the population, which is 10% in Spain, annual control is very difficult to achieve. For this reason, different scientific societies propose biannual control for patients with good DM control, but without define specifically what good control means.
In order to define which groups of patients can develop DR, different study groups have developed algorithms for the prediction of DR or its evolution to more severe forms. In this chapter, we describe the current status of the different systems that are already in use at the clinical level, both for the prediction of DR or its progression to severe forms.
In order to define which groups of patients can develop DR, different study groups have developed algorithms for the prediction of DR or its evolution to more severe forms. In this chapter, we describe the current status of the different systems that are already in use at the clinical level, both for the prediction of DR or its progression to severe forms.