B. Torrellas Darvas¹, R. Bonilla Quijada¹, M. González Pena², MD. Martínez Novoa²

¹Servicio de Oftalmología. Hospital Joan XXIII. Tarragona. ²Servicio de Otorrinolaringología. Hospital Joan XXIII. Tarragona.

Beatriz Torrellas Darvas
E-mail: beatorrellas@gmail.com

El implante del stent nasolagrimal de Song fue muy popular en la década de los noventa, pero cayó en desuso por su alta tasa de fracaso a largo plazo. En el presente trabajo se describe el caso de una paciente de 64 años con secreción mucosanguinolenta y epistaxis relacionadas con dicho stent tras 12 años de su implante bilateral. A través de un abordaje de dacriocistorrinostomía externa se pudieron extraer exitosamente los stents en los que se observó ocupación del lumen del champiñón superior del stent por material granulomatoso. Tras la cirugía la paciente permaneció asintomática.

L'implant de l'stent nasolacrimal de Song va ser molt popular en la dècada dels noranta, però va caure en desús per la seva alta taxa de fracàs a llarg termini. En el present treball es descriu el cas d'una pacient de 64 anys amb secreció mucosanguinolenta i epistaxi relacionades amb aquest stent després de 12 anys del seu implant bilateral. A través d'un abordatge de dacriocistorrinostomia externa es van poder extreure amb èxit els stents en els quals es va observar ocupació del lumen del xampinyó superior de l'stent per material granulomatós. Després de la cirurgia la pacient va romandre asimptomàtica.

Song’s nasolacrimal stenting was a popular technique during the nineties, but was abandoned due to a hits long-term failure rate. The present report describes the case of a 64-year-old female patient that presented with bloody-mucous discharge and epistaxis 12 years after having the stent inserted. The stents could be successfully removed via external dacryocystorhinostomy approach showing granulomatous occupation of the stent’s superior mushroom. The patient remained asymptomatic after surgery.