J. Álvarez de Toledo Elizalde¹, C. Álvarez de Toledo Belil²

¹Subdirector Médico y Coordinador del Departamento de Segmento Anterior y Cirugía Refractiva. Centro de Oftalmología Barraquer. Barcelona.
²Médico Residente MIR. Centro de Oftalmología Barraquer. Barcelona.

Juan Álvarez de Toledo
E-mail: jae24565@me.com

The most important utility of a biomarker is for early diagnosis. For this it is necessary to know the protein expression profile in physiological and pathological conditions. The best biomarkers are proteins: they can detect disease, activity, prognosis and therapeutic response. In keratoconus, biomarkers can be determined in tears, in blood cells and in corneal and conjunctival epithelial cells. The combination of all of them is crucial to know the physiopathology of ectasia and a great help for early diagnosis and monitoring of the disease.

El queratoconus és una distròfia corneal ectásica que produeix canvis morfològics corneals progressius que poden afectar d’una manera severa a la visió dels pacients. En estadis avançats, l’única solució passa per la realització d’una queratoplàstia, sigui en la seva forma laminar profunda (DALK) o penetrant. Donada l’edat a la qual se solen operar aquests pacients i a la complexa i multifactorial fisiopatologia de la malaltia, hi ha la possibilitat d’una recurrència d’aquesta a llarg termini. En el present capítol es presenten els resultats que es varen obtenir d’un estudi retrospectiu realitzat en un grup de pacients amb un prolongat temps de seguiment en què es va demostrar que en un alt percentatge de casos operats de trasplantament per queratoconus s’observen canvis refractius progressius a causa de la reaparició de la malaltia a la còrnia perifèrica. Es descriuen les troballes refractives, biomicroscópiques, d’exàmens d’imatge i histopatològics que ajudaran al diagnòstic d’una recurrència de queratoconus després d’una queratoplàstia.

Keratoconus is an ectatic corneal dystrophy that produces progressive corneal morphological changes that can severely affect the vision of patients. In advanced stages, the only solution is to perform a keratoplasty, either in its deep lamellar (DALK) or penetrating type. Given the age at which these patients are usually operated and the complex and multifactorial pathophysiology of the disease, there is the possibility of a long-term recurrence. In this chapter the results obtained from a retrospective study performed in a group of patients with a prolonged follow-up time are presented, and according to these results, it is demonstrated that in a high percentage of transplant cases for keratoconus, progressive refractive changes are observed due to the reappearance of the disease in the peripheral cornea. Refractive, biomicroscopic, imaging and histopathological findings that will help to diagnose a recurrence of keratoconus after a keratoplasty are described and discussed.